UN TRIST ENGANY ALS LLAURADORS VALENCIANS

Quant van haver de passar estes persones, que totalment enganyats per un dictador, i amb el suport d'un altre, van deixar els seus entorns i sers volguts amb la idea de poder prosperar i procurar algun futur millor als seus fills, al que ací per eixa època no podien aconseguir pel seu, imagine que estat d'extrema pobresa i llògica falta de recursos, donada la situació econòmica i política de l'època.El trist en este cas, crec que va ser l'abandó d'estes famílies per part de tots una vegada vist el “fracàs de l'operació” que en cap cas em crec que fóra per la falta de ganes de treballar dels que es van anar.Ningú excepte ells, va complir la seua paraula i allí es van haver de quedar imagine que en les mes tristes de les misèries, unit a la sensació d'abandó en un lloc tan llunyà, amb costums i cultura tan distintes i amb l'enyorança que crec que sentim les gents mediterrànies per la nostra terra quan estem lluny d'ella. Tinga's en compte que una de les parts del “tracte”, era el fet de tindre garantit el viatge de volta en el cas de no funcionar la idea. Eixe tracte no ho va complir ningú, ni un dictador ni un altre.Evidentment, el tracte que estan rebent en este país els estrangers hui en dia, no és el que sempre han rebut els Espanyols que per desgràcia i per evitar la misèria moltes vegades han hagut d'anar-se'n a altres llocs a treballar molt dur. Encara reconeixent que els temps han canviat i que hui en dia, cal tractar les persones d'una altra forma, per desgràcia em fa la impressió que inclús hui en dia, quan s'ix a l'estranger a treballar, excepte en el cas que ocupes un càrrec que no siga de treballador “ras”, les diferències continuen existint.Probablement ací tinga molt a veure el “caràcter” espanyol, que encara que ens moleste que ens criden quixots, moltes vegades, actuem com a tal.Que estranger es pot queixar del tracte que rep en este país; des de sempre, a l'estranger que ha vingut, se li intenta ajudar quan ho sol·licita, se li faciliten les coses per part de quasi tot el món; atés que encara que es queixe la gent de vegades, la veritat és que quan es veu a algú en un compromis, crec que sempre o quasi sempre, se li tira una mà. Quan és al contrari, no ho tinc tan clarJo personalment, vaig tindre un topada fa uns anys amb una funcionària del mateix edifici del Parlament Europeu, (Estrasburg) per no dirigir-me a ella en francés, i es va posar feta una fera quan li vaig dir que no estàvem en eixe moment a França, sinó que estàvem a Europa i per tant jo estava utilitzant un idioma de la UE. (el trist és que jo només vaig demanar un café en el bar del Parlament)El problema va vindre quan la susdita, va canviar el xip i el tracte cap a mi, es va convertir en un aire de superioritat que evidentment no li accepte i la vaig posar ferms en tots els sentits. Allò tal vegada, no es pot prendre com representatiu, però després, veient alguns altres aspectes en el mateix Parlament, em va fer reafirmar-me en la meua idea que no érem del tot bé rebuts, perquè ningú em va poder aclarir (ni els Eurodiputats espanyols) perquè no hi havia cap indicació en Castellá en eixe lloc, quan és esta la segona llengua que mes es parla en el món (crec).FINS A UN ALTRA
SALUDOS GIL
Publicado por GMC en martes, enero 20, 2009