La Convención sobre los Humedales (Ramsar, Irán, 1971) -- llamada la "Convención de Ramsar" -- es un tratado intergubernamental en el que se consagran los compromisos contraídos por sus países miembros para mantener las características ecológicas de sus Humedales de Importancia Internacional y planificar el "uso racional", o uso sostenible, de todos los humedales situados en sus territorios. A diferencia de las demás convenciones mundiales sobre el medio ambiente, Ramsar no está afiliada al sistema de acuerdos multilaterales sobre el medio ambiente (AMMA) de las Naciones Unidas, pero colabora muy estrechamente con los demás AMMA y es un asociado de pleno derecho entre los tratados y acuerdos del "grupo relacionado con la biodiversidad".
He volgut tornar a posar esta entrada tal com es va posar en el seu dia, perquè si es va dir durant la visita que realitzarem Salva Ciges i jo, que havíem quedat sorpresos davant de l'espectacle que estàvem veient relatiu a la creació d'un espai natural que era un abocador i que havia sigut recuperat per D. JAVIER SILLERAS MASIP i la seua família, convertint-ho en un verdader verger amb reminiscències albuferenques, així com un espai natural perfecte per a les aus autoctones o de pas, crec que és una verdadera danya que el dit espai no siga tingut en compte per les institucions del ram quant al seu utilització i pel seu manteniment, amb l'únic objecte d'evitar que eixa meravella (artificial) , es puga arribar a perdre pel presumpte passotisme dels responsables polítics de torn.
Sóc conscient de les limitacions d'este blog, però vaig a confiar que algú amb quelcom de responsabilitat ho Llija i almenys faça una visita AL CORRALOT amb els tècnics corresponents, perquè no quede en l'oblit.
-->
Quan tens la sort de visitar un lloc com el llac "El Corralot", situat en terme Municipal de La Pobla Llarga (València), i observes l'enorme treball realitzat pel seu creador i mai millor empleada la paraula, en este cas D. Javier Silleras Masip, i la seua família, et dónes compte el que verdadeamente pot significar per a alguna persona, el seu amor per la naturalesa i els seus enormes desitjos d'aconseguir donar-los a, en este cas, aus autoctones d'esta Comunitat, un lloc on poder desenrotllar-se i viure, bé de forma habitual, o de pas com en el cas de les espècies migratòries.
Açò crec que és per a les aus, l'equivalent a algun balneari o zona residencial de luxe per als humans.
Es tracta d'un espai d'uns 30.000 m2, recuperat en un paratge on al seu dia es va extraure la terra per a repoblar alguna altra zona, i on va quedar un enorme buit que a poc a poc es va anar convertint pel "bon fer d'alguns humans", en un abocador incontrolat on anaven a parar tot tipus d'objectes, cap d'ells beneficiós per al medi ambient.
La zona, ha sigut preparada de la forma mes natural possible, utilitzant per a això elements naturals i en cap modo molestos per als "invitats" que amablement s'han de rebre, i ames ames, han sigut col·locats de manera que han lograt aconseguir un conjunt de gran bellesa i que recorda en quasi tots els seus racons a la nostra volguda Albufera, perquè tots els elements vegetals amb què ha sigut repoblada, ens recorda a eixos paratges tan volguts.
( crec que en les imatges es pot observar el que s'ha dit)
Disposa de qualsevol tipus de plantes i arbres diferenciats per espècies, així com d'una gran ocellaire on es procedix al seu degut control.
Estrategicamente col·locats, hi ha els oportuns observatoris per a poder veure la vida de les aus sense molestar-les.
El mes espectacular per a mi, han sigut les cinc illes existents, a les quals es pot accedir per ponts de fusta, o amb una xicoteta barca albuferenca, que per cert esta fora d'ús i hauria que canviar-la. ( sobre açò, es parlarà mes avant)
En l'illa mes gran, s'han col·locat uns nius per a les anàtides, construïts en el lloc, i és curiós, que si estigueren realitzats a una altra escala, pareixen verdaders xalets de descans, amb la seua rampa d'accés i tot.
Hi ha una altra xicoteta llacuna separada de la gran, i està perfectament habilitada per a servir com a zona de recuperació d'aus danyades fins a la seua total recuperació, i evidentment en els casos que no fóra possible la seua volta al seu hàbitat natural, seria un perfecte lloc per a continuar la seua vida de la manera crec que mes digna possible. En el dit lloc, estan vivint ara les tortugues.
En definitiva, i per a no fer mes extensa esta informació que espere que arribe a moltes persones, es tracta d'una verdadera obra mestra, que ara evidentment cal cuidar i mantindre, i això desgraciadament costa diners. Ací hi hauria que, D'OFICI, comptar amb tota l'ajuda possible de les Institucions , en primer lloc de la Conselleria de Medi Ambient, la qual s'hauria de fer càrrec de tots els gastos inherents a la dita instal·lació, i començar a utilitzar-la "JA" per als fins amb la fauna, i per a quelcom mes important encara, que és la de donar-la a conéixer a tot tipus de col·lectius, per a la seua posterior visita, en especial per als xiquets i jóvens i ensenyar-los el que és la naturalesa, els espais naturals i en especial els aiguamolls, per a arribar a aconseguir un "ple total" d'eixes instal·lacions en qualsevol època de l'any.
Encara que es troba firmat unn conveni amb este tipus d'instal·lacions, la cosa no s'ha de quedar ací, cal demostrar un verdader interés en què eixe centre funcione, màximament quan ha sigut guardonat amb premis nacionals i internacionals, els quals crec que evidentment han sigut otorgats pels seus merits, clarament visibles com és el cas d'este llac.
Però el llac no es pot sostindre a l'espera de premis, sinó que hauria de disposar de l'oportuna provisió de fons, d'eixos que em consta que cada any es tornen a la C.E., per una evident falta de ganes, o d'una incorrecta gestió.
Es tracta d'un espai d'uns 30.000 m2, recuperat en un paratge on al seu dia es va extraure la terra per a repoblar alguna altra zona, i on va quedar un enorme buit que a poc a poc es va anar convertint pel "bon fer d'alguns humans", en un abocador incontrolat on anaven a parar tot tipus d'objectes, cap d'ells beneficiós per al medi ambient.
La zona, ha sigut preparada de la forma mes natural possible, utilitzant per a això elements naturals i en cap modo molestos per als "invitats" que amablement s'han de rebre, i ames ames, han sigut col·locats de manera que han lograt aconseguir un conjunt de gran bellesa i que recorda en quasi tots els seus racons a la nostra volguda Albufera, perquè tots els elements vegetals amb què ha sigut repoblada, ens recorda a eixos paratges tan volguts.
( crec que en les imatges es pot observar el que s'ha dit)
Disposa de qualsevol tipus de plantes i arbres diferenciats per espècies, així com d'una gran ocellaire on es procedix al seu degut control.
Estrategicamente col·locats, hi ha els oportuns observatoris per a poder veure la vida de les aus sense molestar-les.
El mes espectacular per a mi, han sigut les cinc illes existents, a les quals es pot accedir per ponts de fusta, o amb una xicoteta barca albuferenca, que per cert esta fora d'ús i hauria que canviar-la. ( sobre açò, es parlarà mes avant)
En l'illa mes gran, s'han col·locat uns nius per a les anàtides, construïts en el lloc, i és curiós, que si estigueren realitzats a una altra escala, pareixen verdaders xalets de descans, amb la seua rampa d'accés i tot.
Hi ha una altra xicoteta llacuna separada de la gran, i està perfectament habilitada per a servir com a zona de recuperació d'aus danyades fins a la seua total recuperació, i evidentment en els casos que no fóra possible la seua volta al seu hàbitat natural, seria un perfecte lloc per a continuar la seua vida de la manera crec que mes digna possible. En el dit lloc, estan vivint ara les tortugues.
En definitiva, i per a no fer mes extensa esta informació que espere que arribe a moltes persones, es tracta d'una verdadera obra mestra, que ara evidentment cal cuidar i mantindre, i això desgraciadament costa diners. Ací hi hauria que, D'OFICI, comptar amb tota l'ajuda possible de les Institucions , en primer lloc de la Conselleria de Medi Ambient, la qual s'hauria de fer càrrec de tots els gastos inherents a la dita instal·lació, i començar a utilitzar-la "JA" per als fins amb la fauna, i per a quelcom mes important encara, que és la de donar-la a conéixer a tot tipus de col·lectius, per a la seua posterior visita, en especial per als xiquets i jóvens i ensenyar-los el que és la naturalesa, els espais naturals i en especial els aiguamolls, per a arribar a aconseguir un "ple total" d'eixes instal·lacions en qualsevol època de l'any.
Encara que es troba firmat unn conveni amb este tipus d'instal·lacions, la cosa no s'ha de quedar ací, cal demostrar un verdader interés en què eixe centre funcione, màximament quan ha sigut guardonat amb premis nacionals i internacionals, els quals crec que evidentment han sigut otorgats pels seus merits, clarament visibles com és el cas d'este llac.
Però el llac no es pot sostindre a l'espera de premis, sinó que hauria de disposar de l'oportuna provisió de fons, d'eixos que em consta que cada any es tornen a la C.E., per una evident falta de ganes, o d'una incorrecta gestió.
NO ASSIGNEN AJUDES ALMOINERES A NINGÚ, QUE AIXÒ POT OFENDRE, ESPECIALMENT A LES PERSONES QUE SEGURAMENT NO LES NECESSITEN PER A ELLS. ÉS EL MEDI AMBIENT I ELS SEUS CIUTADANS, ELS QUE ESTARAN AGRAÏTS.
SALUDOS....................GIL
No hay comentarios:
Publicar un comentario