La Convención sobre los Humedales (Ramsar, Irán, 1971) -- llamada la "Convención de Ramsar" -- es un tratado intergubernamental en el que se consagran los compromisos contraídos por sus países miembros para mantener las características ecológicas de sus Humedales de Importancia Internacional y planificar el "uso racional", o uso sostenible, de todos los humedales situados en sus territorios. A diferencia de las demás convenciones mundiales sobre el medio ambiente, Ramsar no está afiliada al sistema de acuerdos multilaterales sobre el medio ambiente (AMMA) de las Naciones Unidas, pero colabora muy estrechamente con los demás AMMA y es un asociado de pleno derecho entre los tratados y acuerdos del "grupo relacionado con la biodiversidad".Pareix mentida que en este país , on tot el món s'està mirant quan es parla de transició democràtica des d'un estat autocràtic al que tenim ara, cridat democràcia, encara s'estiguen donant casos d'actuació de certs polítics triats democràticament i amb actuacions pròpies d'autèntics dictadorzuelos com se sol dir propis d'algun altre país subdesenvolupat.
Segons pròpia experiència, (no personal) el motiu sol estar Donat pel fet que en una democràcia, efectivament qualsevol ciutadà pot ser triat per a exercir un càrrec públic, cosa davant de la qual evidentment no puc estar en contra per raons òbvies; la qual cosa sí que puc suggerir a tots els partits que presenten els seus representants per a estos fins, siguen el degudament meticulosos perquè la persona en qüestió, tinga una bona formació acadèmica que garantisca que les mesures que puga adoptar, tanquen a ser sempre acords a la Llei, atés que en cas contrari, es detecten una vegada vistes algunes actuacions, especialment en xicotetes corporacions, que és molt normal que passat un curt període de temps, una persona, generalment honrada, treballadora en qualsevol sector, amb una vida que podem definir de normal, en el sentit que sol ser el que quasi tot el món fa: treballar, tirar endavant la seua família, i en les estones d'oci, reunir-se amb amics o col·lectius per a pass
ar una bona estona en harmonia, i amb escassa o nul·la rellevància a nivell social, es veu de sobte en la cima de la piràmide del poder, animat per quasi tots, lloat per molts, i en definitiva tenint que “aguantar” pràcticament diàriament, l'escoltar l'alt, ros i guapo que és, encara que sigues baix, gros i unicejo, la qual cosa no està res mal, només que no Cuadra amb el que t'estan dient de forma pesada, fins al punt, que crec que arriba el dia en què el susdit, a l'alçar-se i mirar-se en un espill, resulta que s'acaba veient alt, ros, fort i guapo, i en este cas, “ ja l'has cagat”.
A açò s'unix el fet adonar-se que el que dius o suggerixes, es complix, que si crides a algú, ve de seguida a veure't, si dónes una xarrada o dius quelcom en públic t'aplaudixen, t'inviten a reunions en institucions superiors a la teua, vas amb la teua esposa o espòs, et cedixen el pas, et plouen invitacions de tots costats, et saluda el Cap de la Guàrdia Civil o Policia Nacional segons el cas i en definitiva arribes a la conclusió, que eres quelcom molt important.
Però ull, l'única cosa que eres, és un representant dels ciutadans, i estas en eixe lloc per a servir-los i complir al màxim amb el programa electoral amb què t'han votat, no estàs per a fer negocis personals, generalment relacionats amb, o, com a conseqüència d'una evident informació privilegiada, per a col·locar tots els teus familiars en bons treballs, per a portar una vida amb un nivell superior a què portaves abans d'ocupar eixe càrrec, etc.
Així mateix, és important la formació al·ludida per a poder entendre perfectament qualsevol document que et puguen presentar els funcionaris a càrrec teu, contra els quals evidentment no es vol alçar sospita de cap tipus, atés que està acreditada per activa i per passiva la seua solvència i bon fer, sense oblidar que ells, crec que són els garants que les coses es duguen a terme en legal forma en qualsevol institució. Però ocorre de vegades -i este és el motiu d'estes línies,- que com en qualsevol col·lectiu pot sorgir un d'ells que per causes que només ell podria explicar, pot posar-te en un compromís de forma més o menys intencionada i de vegades, potser serà el que més flors t'estiga dedicant i amb el que no tingues problemes de cap tipus (recorda: alt-ros-guapo-fort-ulls blaus). “Ja l'has cagat una altra vegada”.
Potser, el resultat d'estes “cagades”, no es veu immediatament, però tin per segur que es van a veure.
Segons pròpia experiència, (no personal) el motiu sol estar Donat pel fet que en una democràcia, efectivament qualsevol ciutadà pot ser triat per a exercir un càrrec públic, cosa davant de la qual evidentment no puc estar en contra per raons òbvies; la qual cosa sí que puc suggerir a tots els partits que presenten els seus representants per a estos fins, siguen el degudament meticulosos perquè la persona en qüestió, tinga una bona formació acadèmica que garantisca que les mesures que puga adoptar, tanquen a ser sempre acords a la Llei, atés que en cas contrari, es detecten una vegada vistes algunes actuacions, especialment en xicotetes corporacions, que és molt normal que passat un curt període de temps, una persona, generalment honrada, treballadora en qualsevol sector, amb una vida que podem definir de normal, en el sentit que sol ser el que quasi tot el món fa: treballar, tirar endavant la seua família, i en les estones d'oci, reunir-se amb amics o col·lectius per a pass
ar una bona estona en harmonia, i amb escassa o nul·la rellevància a nivell social, es veu de sobte en la cima de la piràmide del poder, animat per quasi tots, lloat per molts, i en definitiva tenint que “aguantar” pràcticament diàriament, l'escoltar l'alt, ros i guapo que és, encara que sigues baix, gros i unicejo, la qual cosa no està res mal, només que no Cuadra amb el que t'estan dient de forma pesada, fins al punt, que crec que arriba el dia en què el susdit, a l'alçar-se i mirar-se en un espill, resulta que s'acaba veient alt, ros, fort i guapo, i en este cas, “ ja l'has cagat”.A açò s'unix el fet adonar-se que el que dius o suggerixes, es complix, que si crides a algú, ve de seguida a veure't, si dónes una xarrada o dius quelcom en públic t'aplaudixen, t'inviten a reunions en institucions superiors a la teua, vas amb la teua esposa o espòs, et cedixen el pas, et plouen invitacions de tots costats, et saluda el Cap de la Guàrdia Civil o Policia Nacional segons el cas i en definitiva arribes a la conclusió, que eres quelcom molt important.
Però ull, l'única cosa que eres, és un representant dels ciutadans, i estas en eixe lloc per a servir-los i complir al màxim amb el programa electoral amb què t'han votat, no estàs per a fer negocis personals, generalment relacionats amb, o, com a conseqüència d'una evident informació privilegiada, per a col·locar tots els teus familiars en bons treballs, per a portar una vida amb un nivell superior a què portaves abans d'ocupar eixe càrrec, etc.
Així mateix, és important la formació al·ludida per a poder entendre perfectament qualsevol document que et puguen presentar els funcionaris a càrrec teu, contra els quals evidentment no es vol alçar sospita de cap tipus, atés que està acreditada per activa i per passiva la seua solvència i bon fer, sense oblidar que ells, crec que són els garants que les coses es duguen a terme en legal forma en qualsevol institució. Però ocorre de vegades -i este és el motiu d'estes línies,- que com en qualsevol col·lectiu pot sorgir un d'ells que per causes que només ell podria explicar, pot posar-te en un compromís de forma més o menys intencionada i de vegades, potser serà el que més flors t'estiga dedicant i amb el que no tingues problemes de cap tipus (recorda: alt-ros-guapo-fort-ulls blaus). “Ja l'has cagat una altra vegada”.
Potser, el resultat d'estes “cagades”, no es veu immediatament, però tin per segur que es van a veure.
El polític està per a governar, no per a manar.
SALUDOS GIL.
No hay comentarios:
Publicar un comentario